València de festa febril s’engalana;
prodigen joioses son clar respandor
al vent, les senyeres de groc i de grana,
com grata promesa de pau i d’amor.
Alegres desfilen les dolces donzelles
lluint primoroses prodigis i encants,
pues, són de la falla, per castes i belles,
garlanda gentil de roses fragants.

Gràcil, polida i airosa
la falla del meu carrer,
gràcil, polida i airosa
se mostra meravellosa
quan arriba el mes marcer,
se mostra meravellosa
la falla del meu carrer.

El cel de València, més blau, estos dies,
va omplint-se d’espumes i ratlles de llum,
que són pregoneres de les galanies
d’un barri qu’en festes les hores consum.
D’un barri que lluita, treballa y prospera
i amb fe creadora i esforç exemplar
enlaira la falla de més gran solera:
Joan d’Aguiló, Gaspar Aguilar.