Quan sonen les postices ta sanc bull,
i el teu trage ballant-nos reverbera
el ser i l’esperit d’una fallera
que du dins a Valéncia en goig i orgull.

Passió, per esta festa, a caramull
que s’alça entre nosatres com senyera,
somriure de brot nou de primavera
que del llacor de vida fa recull.

Hui, Ovi, ya per fi, eres sobirana
la dòna que ens unix i ens agermana,
entorn ad eixe escut que dus al cor.

Aüçant a lo mes alt la teua falla,
donant-li a nostre nom la teua talla
i sent, perque ho sentim, nostre tesor.

Ampar Cabrera i Sanfélix.